Normes per a un subtitulat professional

A qui no li agrada anar al cinema, o mirar una bona sèrie o pel·lícula? Què passa, sabent això, si no estan doblades al nostre idioma? En aquest cas, es recorre al subtitulat professional per entendre els continguts audiovisuals que es produeixen en idiomes que queden fora, totalment o parcial, del nostre abast. A Espanya des de fa uns quant anys hi ha una tendència a reproduir els continguts audiovisuals en versió original amb el suport de subtítols. Això és a causa que moltes persones recorren a aquesta tècnica per practicar idiomes o per visualitzar continguts en espais públics i sorollosos. No obstant, el subtitulat també compleix amb una altra finalitat, que és fonamental: permetre a les persones amb discapacitat auditiva que gaudeixin plenament dels continguts audiovisuals.

Com fer un bon subtitulat?

Un subtitulat professional es duu a terme respectant certes particularitats lingüístiques i traductològiques. Així mateix, es té en compte una serie de convencions ortotipogràfiques i de format, que es detallen a continuació.

  • Llenguatge

Quant al llenguatge dels subtítols, tant si es tracta d’una traducció com si no, presenta les següents característiques:

    • Reducció

Un dels principals motius de la reducció és que la velocitat auditiva és superior a la velocitat lectora. Per això, per garantir la comprensió, s’ha de tenir en compte la velocitat lectora més còmoda per la mitjana dels espectadors.

Un altre aspecte que influeix en el nivell de reducció és el grau de similitud o diferència entre la sintaxi de la llengua original i la de la llengua d’arribada.

En conseqüència, el subtitulador elimina tot allò que no és rellevant i reformula el que es considera més important, en base als tipus de reducció que existeixen:

      1. Reducció parcial (condensació): aquesta estratègia consisteix a resumir, sintetitzar o parafrasejar el missatge original mitjançant l’ús de, entre altres:
        • Paraules curtes.
        • Estructures sintàctiques simples.
        • Substitució de noms o sintagmes nominals per pronoms.
        • Canvi d’oracions passives a la veu activa.
        • Fusió de dues oracions en una.
      1. Reducció total (omissió): s’eliminen aspectes o elements lingüístics de l’original per poder crear subtítols concisos. També, s’ometen elements com falques o paraules que no aporten informació rellevant.
    • Segmentació

La segmentació consisteix en fragmentar o dividir el missatge original en línies de subtítols. Aquests segments s’han de separar tenint en compte que s’obtinguin unitats sintàctiques lògiques.

    • Cohesió i coherència textual

Cada subtítol ha d’estar relacionat amb l’anterior i el posterior per donar coherència al missatge. Quant a la cohesió textual, s’aconsegueix mitjançant recursos com els díctics, el canvi en l’ordre sintàctic o la segmentació de subtítols.

    • Sincronització i cohesió semiòtica

Un aspecte important de la subtitulació és que coincideixin les intervencions dels personatges amb l’entrada i la sortida dels subtítols. Aquesta sincronització es fa tenint en compte també els canvis de so i de pla que es puguin produir.

    • Canvi de mitjà oral a escrit

En el canvi de mode, algunes característiques pròpies del discurs oral canvien o desapareixen. A més a més, amb l’objectiu d’economitzar l’espai es sol recórrer a recursos com els acrònims, les apòcopes, les sigles o els símbols.

  • Convencions ortotipogràfiques

Si bé l’ús dels signes de puntuació en el subtitulat professional és el mateix que en qualsevol altre tipus de text escrit, existeixen algunes convencions ortotipogràfiques que s’han de tenir en compte:

    • Signes d’interrogació i d’exclamació: es recomana no abusar d’aquests signes, ja que en fer-ho, a més d’ocupar espai innecessàriament, es pot fatigar al lector.
    • Guió: indica l’inici del diàleg entre personatges sense deixar un espai entre el guió i el començament del subtítol. Mai no s’ha d’utilitzar el guió per separar paraules al final d’un segment.
    • Parèntesi: s’utilitza per emmarcar comentaris o aclariments al marge del diàleg o oferir informació sobre característiques paralingüístiques que acompanyen el discurs. Per exemple, poden informar de si una persona tartamudeja, crida o xiuxiueja.
    • Cursiva: s’utilitza per marcar les veus en off, telefòniques o distants, lletres de cançons i títols de llibres o diaris. En el cas de la subtitulació per a persones amb discapacitat auditiva, la lletra cursiva també serveix per marcar paraules mal pronunciades o errors gramaticals puntuals d’un personatge.
    • Punts suspensius: s’han d’utilitzar d’acord amb les normes gramaticals per expressar dubte, inseguretat, un enunciat inacabat o interromput per l’interlocutor o per indicar una pausa dins d’un subtítol.
  • Format i posició del subtítol

Els subtítols han de ser prou grans perquè es puguin llegir. Per això, la font ha de ser espaiada, amb la menor quantitat de decoracions possible i amb un interlineat simple. Un bon exemple en son les lletres Arial o Times New Roman de 12 punts o Courier New de 10 punts. Quant al color, a Espanya els subtítols solen ser blancs. No obstant, si es tracta de subtitulació per persones amb discapacitat auditiva, el color dels caràcters anirà associat al rang del personatge (principal, secundari i narrador, entre altres). Els subtítols s’han de col·locar a la part inferior de la pantalla. En el cas dels efectes sonors en la subtitulació per a persones amb discapacitat auditiva, aquests aclariments es troben al cantó superior dret.

  • Velocitat del subtítol

Segons les normes de subtitulació professional, el subtítol d’una línia ha de romandre a la pantalla durant 3 segons i el de dos línies no hi ha de romandre durant més de 6 segons. Amb aquests temps l’espectador pot llegir el subtítol amb facilitat i naturalitat.

Quantes línies ha de tenir un subtítol?

El límit habitual és d’una o dos línies amb una longitud equilibrada. Si hi ha dos personatges que parlen en un mateix subtítol s’ha de reservar una línia per a cada personatge.

Quants caràcters ha de tenir un subtítol?

Es recomana que cada línia tingui entre 28 i 40 caràcters. S’ha de recordar que, a part de totes les lletres, el signes de puntuació i els espais també compten com a caràcters.

Com és la feina d’un subtitulador?

Tot subtitulador professional segueix el següent procès a l’hora de subtitular un contingut audiovisual:

  1. Lectura i anàlisi de tot el contingut a treballar i presa de notes dels possibles problemes de traducció. Per exemple, polisèmies, jocs de paraules i díctics.
  2. Creació de subtítols considerant els aspectes següents:
    • Pautat: localització dels temps d’entrada i de sortida dels subtítols perquè estiguin ben sincronitzats amb l’àudio i càlcul del temps mínim i màxim de duració respectant els canvis de pla i d’escena.
    • Traducció del contingut a altres idiomes. En aquest moment s’han de tenir en compte les restriccions espaciotemporals de la subtitulació.
    • Simulació: representació dels subtítols traduïts amb la imatge i l’àudio per comprovar que es respecten tots els criteris i que es poden llegir amb facilitat i naturalitat.
  1. Acabats els punts anteriors, s’ha de revisar l’ortografia dels subtítols i llegir-los per comprovar que tinguin una continuïtat lògica. En la traducció audiovisual la revisió del treball fet és clau, ja que les faltes, els errors lingüístics i les errates són molests i trenquen la concentració de l’espectador.
  2. Control de qualitat: el subtitulat, un cop acabat, s’ha de sincronitzar amb la imatge que projecta el producte. Pel que fa a la lectura, ha de ser natural i fluïda perquè l’espectador pugui assimilar l’actuació, l’àudio i el text a la vegada.

En cas de necessitar un subtitulat professional, contactar amb una agència de traducció és la millor decisió. A sanscrit comptem amb professionals amb una àmplia experiència en subtitulació per a tots els mitjans audiovisuals.

sanscrit
info+gravatar@sanscrit.net