Agència de traducció: idioma anglès

Agència de traducció: idioma anglès

Sabies que l’anglès és l’idioma amb major presència internacional i la tercera llengua amb un nombre més gran de parlants nadius? Segons un estudi d’Statista, l’anglès compta amb un total de 1 452 milions de parlants, dels quals només 379,9 milions en són nadius. Això es deu a la difusió a nivell mundial que ha tingut l’anglès fins a convertir-se en una llengua franca.

De fet, aquest idioma és la llengua oficial en 67 països diferents i en 27 estats no sobirans. Els Estats Units és el país que compta amb el nombre més gran de parlants d’anglès. En segon lloc, l’Índia, seguida per Pakistan i Nigèria. El Regne Unit queda en cinquena posició, malgrat ser el país amb percentatge més alt de població que parla anglès.

Amb això, l’anglès es converteix en un agent de negocis global clau a l’hora d’internacionalitzar una marca. No existeix cap mena de dubte que la traducció al i de l’anglès és clau a l’hora d’impulsar qualsevol negoci.

Quin és l’origen de l’anglès?

L’anglès té els seus orígens al que ara coneixem com el nord-oest d’Alemanya i Països Baixos. Amb la invasió normanda a la Gran Bretanya (any 1066) arriba l’idioma francès a la regió com la llengua de l’aristocràcia. Mentre que els reis normands i la seva cort parlaven només la llengua romànica que a Inglaterra s’anomenava «old normand», la gent del poble continuava parlant anglès.

Per exemple, els nombres dels animals en anglès eren: “ox” (bou), “cow” (vaca) y “swine” (porc). Mentre que els noms de les carn que se servien als normands, derivats d’aquests animals, provenien del francès: “beef” (carn de bou), “veal” (vedella) y “pork” (carn de porc).

D’aquesta manera, a l’anglès antic (old english) d’origen germànic se li va sumar el francès i el llatí durant l’anomenat «anglès mitjà» (middle english), que va evolucionar fins a convertir-se en l’anglès que coneixem avui.

Si bé la invasió normanda va portar a la desaparició d’aproximadament el 80 % del lèxic anglosaxó, ara la majoria de paraules més usuals de l’anglès són, precisament saxones.

4 dades curioses de l’anglès

  • L’alfabet anglès té 26 lletres (5 vocals i 21 consonants) i 44 fonemes o sons diferents. En aquesta llengua, la pronunciació i l’ortografia no estan estretament relacionades. Els fonemes no sempre corresponen a una sola lletra de l’abecedari. Per exemple, el fonema [ʒ] es pot referir a les lletres «s» o «g».
  • Es calcula que cada any se suma unes 4000 paraules noves a l’idioma anglès i, encara que no totes arriben als diccionaris, la majoria es tornen d’ús quotidià a la parla, a Internet i als mitjans de comunicació.
  • Apart de sinònims i antònims, l’anglès també té autoantònims: paraules que volen dir una cosa i, alhora, el contrari. Per exemple, la paraula bound significa «lligat a un lloc o circumstància» i en altres contextos significa «rumb a un nou lloc o destí».

Hi ha moltes variants de l’anglès

Tal com passa amb l’espanyol de Mèxic, el d’Argentina o el d’Espanya, hi ha moltes diferències entre les variants de l’anglès, perquè el món angloparlant és molt extens i versàtil. Com que s’ha expandit molt i ha experimentat una transformació cultural a cada lloc, han sorgit diferents tipus d’anglès, com el que es parla a Canadà, Nova Zelanda, Austràlia o Sud-àfrica.

Anglès australià Anglès de Nova Zelanda Anglès de Sud-àfrica Anglès de Canadà
  • Si bé és una derivació del britànic, també ha rebut influència de l’irlandès i comparteix semblances amb el neozelandès a causa de la seva proximitat geogràfica.
  • Es diferencia en la duració fonemàtica: algunes vocals difereixen entre elles només per la duració. Els sons consonàntics són similars als d’altres varietats no ròtiques de l’anglès.
  • S’assembla més a l’anglès britànic que a qualsevol altre, tant en pronunciació com en els temps verbals.
  • És comú utilitzar tant el ‘past simple’ com el ‘present perfect’.
  • S’assembla a l’anglès australià a causa de la seva proximitat geogràfica encara que ha rebut influència de la migració irlandesa i escocesa del segle XIX.
  • Una de les diferències més importants és el so /ɪ/: al neozelandès, com en algunes de les variants escoceses i sud-africanes, es pronuncia com /ə/. Per exemple: «fish and chips» a Nova Zelanda es pronuncia com «fush and chups»; «yes» com «yiss»; y «sixty-six» como «suxty-sux».
  • Els nadius de Nova Zelanda s’expressen amb una entonació ascendent, com si es tractés d’una pregunta.
  • S’assembla molt al britànic, però també incorpora paraules de diferents idiomes africans.
  • Es caracteritza per ser «non rhotic accent»: les paraules que porten una «r», es pronuncien com una «ere» suau.
  • Una característica que tenen els sud-africans, a l’igual que els australians, és que parlen molt ràpid.
  • És una varietat amb una barreja d’anglès nord-americà, francès quebequès i les variacions locals de Canadà.
  • Malgrat la gran extensió del país, l’anglès canadenc i sobretot l’accent, és bastant més homogeni en tot el territori.
  • És una espècie de barreja entre expressions americanes, amb ortografia britànica i accent canadenc.
  • Els diftongs canadencs (vocals que canvien de so durant la pronunciació) són específics i es coneixen com «Canadian raising».

Anglès nord-americà vs. anglès britànic

Com ja hem vist, l’anglès no es parla de la mateixa manera a tot arreu. Si bé tots els parlants comparteixen una base, cadascú adopta característiques particulars al vocabulari, la gramàtica i la pronúncia.

Pel que fa a l’anglès nord-americà i l’anglès britànic, no és fàcil desxifrar quin es parla més. Tanmateix, tenint en compte la quantitat de parlants nadius i la difusió de la cultura nord-americana a través de sectors com el cinema i la televisió, es podria dir que és l’anglès americà.

Diferències principals entre l’anglès britànic i l’americà

En què es diferencia l’anglès britànic de l’anglès nord-americà? Ambdues variants discrepen en 4 aspectes principalment: vocabulari, ortografia, pronúncia i gramàtica.

Diferències anglès britànic / anglès americà Exemple
Vocabulari
Molts termes són completament diferents en cada variant. No obstant això, no importa quin utilitzis, pots optar pel que et sigui més fàcil de recordar.
Si viatges en cotxe pel Regne Unit diràs que vas conduint per la motorway (autopista), però als Estats Units diries highway. Altrament, si et vols comprar uns pantalons a Londres, preguntaràs per uns trousers, mentre que a Nova York demanaràs uns pants.
Ortografia
L’anglès britànic ha conservat la forma més antiga i la més complexa. Encara que no sigui rellevant la forma que escolleixis, és fonamental ser coherent i mantenir la mateixa modalitat durant el discurs.
Es pot veure en paraules com flavour (sabor), que pels estatunidencs és flavor, així com colour i color (color) o centre i center (centre).
Pronúncia
Mentre que els britànics posen més èmfasi en la pronúncia de certes vocals i consonants, l’anglès americà les sol suavitzar.
Per exemple amb la lletra «t» els britànics la pronuncien amb més força, però a l’anglès americà es torna més difusa.
Amb la lletra «r» és tot el contrari: en anglès britànic, es pronuncia de manera suau i subtil, mentre que en anglès americà, es pronuncia més forta i marcada.
Gramàtica
Les diferències es limiten a l’ús d’un temps verbal: el present perfect (similar al passat perifràstic del català).
Els parlants de l’anglès britànic solen usar els adverbis yet, just i already (encara, acabar de, ja) només en present perfect i per expressar alguna noticia, mentre que els americans utilitzen també el past simple (similar a l’imperfet del català).

Quina variant de l’anglès convé utilitzar a l’hora de traduir?

L’elecció depèn de diversos factors i, sobretot, dels objectius que es tinguin i del públic meta. No és el mateix si s’ha de presentar la documentació per a estudiar en una universitat dels Estats Units que si es necessita traduir un producte audiovisual o legal al o de l’anglès.

Tot i que el britànic és l’anglès que més es parla a Occident, a les indústries culturals, és cert que moltes persones estan més acostumades a l’anglès americà. Això no obstant, una cosa és segura: una traducció bona a mans de professionals és essencial per a obtenir millores a l’àmbit laboral i empresarial. I és que, avui en dia, l’anglès és un dels idiomes més demanats a nivell mundial, tant online com offline.

Com expandir una marca a la web?: importància de la traducció a l’anglès

Una persona bilingüe que parla espanyol i anglès no només pot entendre una de cada tres persones que es connecten a Internet (Internet World Stats, 2019) sinó que també pot entendre el 60 % de tot el que es publica a la web (W3Techs, 2019).

Això explica l’èxit que té aquest idioma al món dels negocis, del turisme i de les relacions internacionals i el previsible domini mundial que tindrà al futur. Segons un estudi d’Statista, cal dominar l’anglès per poder entendre el 52,3 % del contingut d’Internet. Encara que només un 26,2 % dels usuaris de la Xarxa parlen aquesta llengua.

Per altra part, hi ha empreses i fins i tot agències de marketing que no consideren ni pensen en el SEO internacional quan tradueixen les pàgines a altres idiomes i això és un error. La traducció de la pàgina web en si no garanteix que les opcions de paraules seleccionades siguin les paraules estratègiques o les paraules claus que els clients meta utilitzen per buscar informació en línia al seu idioma.

Una bona estratègia SEO internacional comença amb la identificació de les paraules clau adequades pel producte o servei en l’idioma que s’afegeix a la combinació de marketing. Per exemple, a l’hora de fer una traducció SEO de l’anglès a l’espanyol d’un lloc web, no només s’ha de traduir les keywords, sinó que també s’ha de dur a terme una investigació de paraules claus per cada un dels objectius dels seus destins locals. Només així, el contingut arribarà de manera òptima al públic objectiu.

Per què hem de recórrer a una agència de traducció?

En una societat multicultural com la nostra, la labor del traductor com a mediador intercultural cobra especial importància. Avui,la funció dels traductors professionals és ser capaços de connectar les realitats de dues cultures diferents. És a dir, un bon traductor de i a l’anglès ha de poder adequar un missatge expressat en una llengua d’origen a una llengua meta impregnada d’una cultura totalment diferent sense que el receptor detecti que es tracta d’una traducció.

Pel que fa a l’anglès, tal com hem vist en aquest article, les diferències entre l’anglès britànic i l’americà són només un exemple de les variants que existeixen. Per això, a l’hora de traduir a o de l’anglès, cal preguntar-se quina variant és la més convenient de totes les existents en funció de les necessitats, els objectius i el públic meta.

En aquest escenari, la millor manera d’assegurar un treball de qualitat, és contractar una agència de traducció, perquè el receptor ho percebi com un constructe nou i no com un producte que ha sofert un procés de transformació.

Els traductors de sanscrit són professionals nadius i experimentats, que es poden adaptar a les necessitats de cada client. D’aquesta manera, ens assegurem que els nostres serveis de traducció compleixin amb els estàndards màxims de qualitat per oferir els resultats esperats. Contacta’ns per qualsevol mena de dubte.

Encarrega la teva traducció de o a l’anglès:

Fes clic o arrossega arxius a aquesta àrea per a pujar-los. Pots pujar fins a 5 arxius.

sanscrit
info+gravatar@sanscrit.net