Com es fa una crítica literària?

Com es fa una crítica literària?

Una bona crítica literària és aquella el resultat final de la qual explica molt poc la trama d’un llibre i, en canvi, l’analitza i l’interpreta amb tot detall des del punt de vista de la teoria de la literatura. Dit d’una altra manera: importa més el com que el què, atès que el què és allò que el lector ha de descobrir sense que li xafin la guitarra abans d’hora. El crític literari és qui li donarà les eines per a decidir si llegir o no el llibre comentat, sense caure en el dogmatisme ni en les opinions absolutistes. L’important és cridar l’atenció sobre la narració si aquesta és bona o desestimar-la si no val per res. Sol ser això últim en un vuitanta per cent dels llibres publicats en l’actualitat. Hi ha més escriptors que lectors. I molts d’aquests escriptors són dolentíssims.

Quina diferència hi ha entre ressenya i crítica literària?

No es el mateix una crítica literària que una ressenya o una recensió. La crítica literària, com el seu nom indica, ha d’introduir pensament crític, ja sigui positiu o negatiu, sobre les particularitats (totes) del llibre que l’ocupa. Una ressenya, en canvi, no és un assaig literari, sinó és una mera descripció del text, amb la seva trama i els seus personatges. Una recensió és una ressenya encara més breu. L’interessant d’una crítica literària és aportar coneixements filològics i literaris aliens al text. Opinar sobre la construcció del narrador o narradors, sobre els personatges principals i secundaris, sobre l’estil de l’autor, sobre la qualitat del llenguatge i, fins i tot, sobre les reflexions de l’autor en el text.

Per a això, la persona que realitza una crítica literària ha de tenir coneixements culturals molt heterogenis i que abordin l’art en general. Així podrà llençar cables cap a la música, l’art o el cine. També haurà de conèixer la biografia de l’autor, el moviment al qual pertany, la seva obra anterior si la té i fins i tot les seves opinions polítiques. No és el mateix escriure sobre un divorci des d’un pensament de dreta que des de l’esquerra radical, o sobre l’avortament, o sobre l’eutanàsia. L’estil i la càrrega simbòlica de l’autor són dues de les claus per a una bona crítica literària. Si es tenen perjudicis al respecte, o si es diuen en veu alta o se’ls treu un de sobre. Però no es menteix. Mai.

Quins coneixements ha de tenir un crític literari?

El primer paràgraf d’una crítica literària és el més important. S’ha d’anar per feina des del principi. A vegades hi ha crítiques literàries que ocupen tot aquest primer paràgraf dormint al lector amb dades biogràfiques de l’autor o, fins i tot, amb el reguitzell de premis literaris que ha guanyat. Això ho pot buscar cadascú a casa seva. El senyor Google li ho explicarà tot. És correcte situar el llibre ressenyat dins d’un gènere literari, això sí, però els detalls i les peripècies de l’autor haurien de passar a segon pla. És molt poc atractiu començar a llegir una crítica literària i trobar-se amb frases de l’estil: ’’La mare de l’autor va ser costurera’’. En fi. Encara seguim així.

En una crítica literària és important llegir entre línies, no quedar-se en una primera lectura unidireccional. Per això és fonamental llegir tot el llibre a consciència i prendre notes. Potser s’hauria de tornar a algun passatge per a citar-lo en cas que sigui necessari reforçar una idea. El crític literari passa moltes hores amb el seu treball: lectura, notes, redacció, poliment, etc. I sol estar mal pagat. Com sempre. Sovint el crític literari és odiat pels autors, sobretot si el que diu és negatiu i tira el llibre per terra. La falta d’humilitat i el maleït ego entorpeixen la bona relació entre aquests dos professionals. En el meu cas tinc bastant enemics, però el fet que també sigui autora de projectes literaris fa que alguns autors em tinguin respecte a pesar d’haver-los titllat de farsants. Tampoc és qüestió de plantejar-se la crítica literària com un terreny on el crític hagi de semblar un erudit. No es tracta de dir tot el que un sap, sinó de lluitar amb el text per despullar-lo. Una crítica ha de centrar-se en el tema, els recursos, l’estructura, i les conclusions de la lectura del llibre.

Com has arribat a ser una crítica literària reconeguda?

El meu periple amb la crítica literària va començar en la revista Time Out, que llavors era el suplement cultural d’El Periódico per a passar després a formar part del Diari Ara i, finalment, a morir parlant dels millors llocs de Barcelona per a prendre unes braves i uns mojitos. A partir d’aquest moment vaig tenir un nom dins del món de la crítica literària: em deien la crítica més hardcore del país perquè no tenia pèls a la llengua i deia el que pensava. Llavors em van demanar crítiques literàries en La Vanguardia, on vaig estar deu anys publicant setmanalment en el suplement Culturas de cada dissabte, en Núvol, el digital de cultura, on segueixo i em deixen dir el que em plau sense censura, i en el suplement setmana Ara Llegim del Diari Ara, on publico crítiques normalment cada dues setmanes.

La meva sinceritat continuava agradant als caps. No feia la pilota a ningú ni em movia per amiguisme. Les meves crítiques eren sinceres com les meves converses en la vida privada. No mentia, deia el que els meus ulls veien i ho defensava amb arguments de pes. Al mateix temps, les meves crítiques literàries procuren informar, educar i fins i tot entretenir. El text literari ha d’estudiar-se des de la perspectiva del mateix text, la de l’individu i de la col·lectivitat. En cas contrari, una crítica literària semblaria un mer exercici escolar amb el qual l’alumne vol treure un deu perquè li donin una piruleta.


Necessites una traducció?

Necessites un traductor nadiu? Busques a un traductor expert en el teu camp? Posa’t en contacte amb nosaltres a través del següent formulari i t’enviarem, en el menor temps possible, el teu pressupost de traducció professional sense compromís.

Fes clic o arrossega arxius a aquesta àrea per a pujar-los. Pots pujar fins a 5 arxius.

Anna Carreras Aubets
info+annacarreras@sanscrit.net