Rasgos de una buena traducción literaria

Trets d’una bona traducció literària

Quins trets caracteritzen una bona traducció literària?

Una bona traducció literària és el resultat d’una alquímia. Es tracta de deixar que l’autor xiuxiuegi la narració a l’oïda del traductor, perquè aquest, simplement, transcrigui el dictat de la persona que té a cau d’orella, com si el traductor es convertís en el mag que desxifra el jeroglífic del seu pensament. Per traduir literatura no s’ha de trair l’original creant un producte que no hi tingui res a veure, però tampoc interessen les traduccions literals, mecàniques. L’aspecte més important en traduir una novel·la, un poemari, un assaig o una obra dramàtica és respectar l’ànima de l’autor. El seu estil, la seva personalitat, la seva essència. Hi ha hagut casos de traduccions que, a l’original, es tractava d’un manifest d’esquerres. La traducció resultant és un manifest d’ultradreta. El mateix passa amb algunes novel·les escrites per dones que reivindiquen la seva feminitat i la traducció no respecta aquesta perspectiva feminista. Una bona traducció literària és la que flueix com si hagués estat escrita en l’idioma consegüent. Traduir és fer versemblant un text, portant-lo al propi terreny idiomàtic, transsubstanciar-se en l’autor com si fossis ell o ella. Traduir quatre obres d’Elena Ferrante al català no va representar un abans i un després per mi, sinó un abans i un superdesprés. Va ser com entrar en una cova matriu. Em van començar a dir «la traductora oficial d’Elena Ferrante al català»: això era molt emocionant perquè valoraven el meu treball. El meu objectiu sempre ha estat el mateix: com escriuria Ferrante si fos catalana? En el seu cas, a més, l’italià estàndard es combina amb el dialecte napolità.  L’idioma estàndard molts cops es modifica per transmetre un accent específic, i això es un repte per al traductor. Sense dir noms, tots sabem que alguns traductors d’Elena Ferrante s’han passat la presència dels passatges en napolità pel cul. En alguns casos, han posat la directa i ho han traduït tot a l’italià estàndard, mentre que en altres —i això ja em sembla demencial— han interpretat el dialecte napolità com si fos pagès, antic i mal escrit. Això és un error enorme, ja que Ferrante associa clarament cada dialecte de l’italià a un estrat social, una cultura i uns costums molt marcats. En el meu cas, vaig consultar un amic napolità, que em va explicar que l’italià que es parla a Nàpols té sortides agressives, lèxic groller, exclamacions encadenades, una paraula esclata dins de l’altra. Per això vaig tenir clar que no havia homogeneïtzar-ho tot, sinó distingir un registre de l’altre i marcar-los moltíssim per respectar la intenció de Ferrante.

Quina feina fa un traductor editorial?

Si es treballa de traductor editorial s’ha de seguir la línia de cada casa. No és el mateix traduir per enèsima vegada una obra antiga d’una editorial especialitzada en clàssics literaris que una novel·la actual per a una editorial de supervendes. És important que un traductor sàpiga diferenciar entre una traducció literària i una traducció no literària i que estableixi una bona relació tant personal com professional amb l’editor. Sembla obvi, però alguns professionals fiquen poesia a llibres de cuina o enciclopèdies d’aus. Poesia de collita pròpia, per lluir-s’hi i res més, i això no escau. És imprescindible separar els conceptes d’interpretació, reescriptura i traducció. Un traductor editorial ha de tenir coneixements culturals amplis per no interpretar malament un passatge del text, i també ha de posseir una actitud multidisciplinària ja que la seva tasca no deixa de ser només un pas dins d’un treball en equip. Traduir és reescriure, sí, però sense malmetre l’obra d’origen. La creativitat del traductor és el factor més important. En molts casos el traductor no és només lingüista o ha estudiat traducció i interpretació, sinó que també és autor, característica que augmenta el bon resultat de la traducció.

Quant temps es tarda a traduir un llibre?

Per traduir un llibre no existeix un temps establert. La durada de la traducció depèn sempre de la dificultat de l’obra, de la interpretació correcta de les metàfores (que a vegades poden ser culturals i això porta feina), del públic a qui va dirigida l’obra (no és el mateix traduir per a nens de primària que per a adults), de la dosi d’ironia de l’autor, de la quantitat de frases fetes o refranys que contingui, dels jocs de paraules i de l’extensió del text. La durada habitual sol ser d’un parell o tres de mesos de treball si la llengua és estrangera. I un més i mig si la llengua és nacional.

Què es necessita per a treballar traduint llibres?

El diccionari és l’element indispensable per a tot traductor, és clar. Però no ho és només ell. També s’agraeix tenir coneguts nadius per si hi ha dubtes insalvables. L’estil propi del traductor, la marca de la casa, li proporcionarà un nom en el món de la traducció. Com més esforç i precisió, millor resultat, sempre. La bona redacció lliure de faltes de tot tipus és la cirereta del pastís. Resulta imperiós conèixer l’idioma d’origen de l’obra a traduir, però ho és encara més conèixer a la perfecció el teu propi idioma, l’idioma de destí. També és llei conèixer el context històric de la història, la biografia de l’autor i tota la seva obra. La idea és senzilla, posar-li-ho molt fàcil al corrector editorial i acontentar el cap.

Quant guanya un traductor editorial?

El problema més gran del traductor editorial ha estat i encara és la precarietat. El salari va en funció de l’idioma però en tot cas una traducció literària es paga malament. No es pot viure únicament de la traducció i per això molts traductors compaginen el seu ofici amb la docència o la correcció. Les editorials —sobretot a partir de la pandèmia— han reduït considerablement les seves publicacions. Aquest fet ha afectat les traduccions. Una autèntica llàstima. La crisi econòmica també ha frenat el creixement del sector del llibre i, amb ell, la traducció s’ha vist directament entristida. Amb les noves tecnologies, el públic lector ha disminuït i sembla que el llibre com l’hem entès tota la vida aviat serà poc menys que un objecte vintage d’adorn en algunes sales d’estar.

Anna Carreras Aubets
info+annacarreras@sanscrit.net

Escritora, crítica literaria, correctora y traductora catalana. Licenciada en filología catalana por la Universitat Autònoma de Barcelona, ha escrito varios estudios sobre la literatura de los años 1970 y 1980, entre los que destaca la edición de la obra poética completa de Vicenç Altaió.

Col·labora en diferents mitjans de premsa i revistes d'art, entre els quals, El Punt Avui, El Nacional, Núvol i Bonart.