Postedició: la nova tendència en el sector de la traducció

L’aplicació de la IA i el machine learning en el sector de la traducció professional canvia progressivament el paradigma de la professió. El traductor, que antigament realitzava el seu treball únicament amb l’ajuda de glossaris i diccionaris, té a la seva disposició un catàleg extens d’eines de traducció automàtica, o bé, assistida (TAO). No obstant, les empreses que acostumaven a requerir aquests serveis s’han adonat que poden combinar els avantatges dels dos mètodes. La postedició s’ha convertit en una tendència que transforma inexorablement la labor del traductor professional, però que també contribueix a realçar-la.

Què és la postedició?

Quan a un traductor se li encarrega un treball de postedició, se li demana que revisi i adapti un text ja traduït automàticament, bé mitjançant motors, com Google Translate o DeepL, o bé mitjançant eines de traducció assistida, com Trados, Memsource o XTM Cloud. En lloc de començar el projecte des de zero, el traductor rep un encàrrec «a mig camí» i el completa: corregeix els possibles errors comesos per la traducció automàtica i contextualitza el contingut segons el camp d’especialització del projecte. A dir veritat, un traductor podria emprendre un projecte des de zero, valer-se d’aquestes mateixes eines i cobrar una tarifa de traducció completa. El client no notaria la diferència i l’operació resultaria bastant rentable per al traductor. Què passa? Que l’accés a aquestes eines no està restringit a traductors i agències. Qualsevol empresa pot utilitzar sistemes TAO o motors de traducció automàtica. Per tant, si ja poden aconseguir textos «pretraduïts», per què han de fer un encàrrec a un traductor o a una agència? Tot i que assumim que aquests textos necessitaran una revisió i adaptació posterior per part d’un traductor, existeixen motius per què aquest servei hauria de tenir el mateix cost que el d’una traducció completa?

Per què la postedició transforma el sector de la traducció professional?

És evident que el client veu en la postedició un estalvi de temps i diners considerable. La gran majoria de les aplicacions de traducció automàtica són gratuïtes o, si no és així, tenen un cost de subscripció relativament baix. A canvi, permeten traduir una infinitat de textos amb un resultat que, tot sigui dit, millora a mesura que avancen les dues tecnologies mencionades a la introducció (IA i machine learning). Aquest estalvi també s’explica des del punt de vista de contractar (o no) una agència de traducció o un traductor professional per que «faci alguna cosa» amb el text traduït. Molts clients decideixen prescindir d’aquests serveis, encara que s’arrisquin a quedar-se amb una traducció de qualitat discutible. Llavors, per què no fer una passa intermèdia entre fiar-ho tot a la traducció automàtica i assignar-li a un traductor o a una agència un projecte complet? De fet, les tarifes de postedició acostumen a ser notablement més barates que les de traducció precisament gràcies a aquest treball previ que ha realitzat un ordinador.

Quin valor té el treball del traductor en la postedició?

Intentar respondre a aquesta pregunta equival a valorar el treball d’un traductor internacional i de les agències de traducció. Perquè, si som realistes, la traducció humana encara és més precisa i fiable que la traducció automàtica. La raó d’això és molt senzilla: suposem que traduïm un text per complet amb un motor de traducció automàtic, o parcialment amb una eina TAO. Es podria considerar que el resultat d’aquestes traduccions ja és completament vàlid per a l’empresa que ha sol·licitat el servei? Òbviament el sentit comú ens fa dissentir d’aquesta afirmació, ja que tant els motors de traducció automàtica com les eines TAO per elles mateixes ofereixen traduccions molt estandarditzades o genèriques. És a dir:

  • No sempre encerten el significat adient de les paraules polisèmiques.
  • Poques vegades distingeixen entre els diferents camps d’especialització.
  • No reconeixen molts refranys, dites i expressions locals.
  • No són capaces d’identificar figures literàries.

El treball del traductor quedaria circumscrit a repassar el text traduït, així com identificar i corregir incoherències terminològiques, errors de polisèmia que no s’hagin detectat o localismes o frases fetes que s’hagin traduïdes literalment; per donar un resultat que s’assembli més a una traducció humana que a una d’automàtica, però a un cost notablement menor tant per al client com per al mateix traductor (com a mínim sobre el paper). Lluny de donar per fet que aquesta nova tendència resti valor al treball individual dels traductors que col·laboren amb la nostra agència, a sanscrit som conscients de la rellevància que adquireix la postedició al mercat. Per aquesta raó, incloem la postedició entre els nostres serveis de traducció professional.

Alejandro Gonzalez
info+alejandro@sanscrit.net

Es redactor de contenidos con una trayectoria multidisciplinar; sus conocimientos lingüísticos y su experiencia en Traducción, Tecnología y Marketing le permiten convertir las ideas a palabras con facilidad.