La invisibilitat del traductor literari
Per què, tradicionalment, no es menciona el traductor d’una obra literària en la seva coberta? Els professionals de la traducció reivindiquen a les editorials el seu dret a aparèixer en aquest espai tan important dels llibres com manera de donar visibilitat, valor i reconeixement al seu treball.
Et proposo un petit experiment literari que no et portarà més d’un minut. T’animes? Només has d’escollir uns quants llibres que tinguis per casa, això sí, tots ells han de ser traduccions d’obres originals escrites en altres idiomes. Quan els tinguis, mira amb deteniment la coberta de cadascun i respon a una pregunta: apareix el nom del traductor literari en algun d’ells?
La fal·làcia de la transparència li resta rellevància al paper dels traductors com mediadors interlingüístics i oculta el laboriós, complex i important treball que duen a terme aquests professionals.
Foto d’Iñaki del Olmo a Unsplash
Com hauràs pogut observar, la resposta és no: no s’identifica al traductor literari en la coberta de l’obra que ha traduït. Però… per que? L’autor israelià Etgat Keret va afirmar: «Els traductors són com ninges. Si notes la seva presència, no són bons». Aquesta frase resumeix a la perfecció el concepte de la invisibilitat del traductor que va postular Lawrence Venuti l’any 1995. Tradicionalment, s’ha considerat que el traductor literari ha de ser un personatge invisible o transparent dins de l’obra que tradueix d’un idioma a un altre. En poques paraules, els lectors no han de notar ni la seva presència ni la seva labor traductora en el text d’arribada. Si un traductor vol ser totalment fidel al contingut i al sentit de l’obra original, no pot introduir canvis ni elements nous en la versió traduïda. Aquesta idea, que s’ha anat perpetuant al llarg dels anys, es coneix com la fal·làcia o el mite de la transparència del traductor. En els últims temps, diversos experts han criticat i desmentit aquest fals mite, ja que li resta rellevància al paper dels traductors com mediadors interlingüístics i, a més a més, oculta el laboriós, complex i important treball que duen a terme aquests professionals.
Són poques les editorials que mencionen als traductors en les cobertes dels llibres, perquè la fal·làcia de la transparència està bastant arrelada en el sector editorial. S’ha de seguir lluitant perquè la labor dels traductors es reconegui.
Gràcies a les múltiples reivindicacions dels traductològics i dels mateixos traductors, s’està començant a aconseguir que algunes editorials incloguin el nom dels traductors en les cobertes dels llibres que han traduït. No obstant això, encara són poques les que ho fan, perquè la fal·làcia de la transparència continua bastant arrelada en el sector editorial mundial actual. Per això, s’ha de continuar lluitant perquè la labor dels traductors adquireixi el reconeixement social que mereix i aquests professionals, per fi, ocupin el lloc d’honor que els correspon a la coberta dels llibres.
