Traducció i neologismes, un debat sempre obert
La traducció de neologismes és un repte molt important i complex per als traductors, ja que els idiomes existents no paren de crear noves paraules o de manllevar-les d’altres llengües. A l’hora de tractar amb neologismes, existeixen diverses tècniques de traducció que es poden emprar.
La llengua, aquesta meravellosa eina amb la qual l’evolució va dotar a l’ésser humà per a fer un pas de gegant en el seu desenvolupament com a espècie dominant, es troba en permanent transformació. La societat tecnològica ha acrescut la velocitat dels canvis als quals, sistemàticament, la llengua se sotmet en nom de vehicular ràpidament les necessitats de comunicació entre individus. Els neologismes representen una de les mostres més evidents d’aquest dinamisme, a vegades quasi frenesí, transformador. I, per a les traduccions professionals, representen un repte més al qual fer front a l’hora d’exercir la seva labor. Una de les qüestions que amb més freqüència es repeteix és la de si els neologismes s’han de traduir. Anem per ordre. Els neologismes (del prefix grec neo-, ’’nou’’ i el vocable logos, ‘’paraula’’) són aquelles paraules, expressions o girs lingüístics nous que s’introdueixen en el lèxic d’una llengua. Poden ser de diversos tipus i tenir procedències diverses. Així, per exemple, tenim neologismes de forma (construïts a partir de paraules ja existents en una llengua), semàntics (quan una paraula ja existent adquireix nous sentits en àmbits diferents), estrangerismes (quan provenen d’altres llengües) o barbarismes (pronunciacions errònies de l’idioma que adquireixen entitat pròpia i són finalment acceptades com a paraules).
La traducció s’enfronta als estrangerismes des de criteris diferents: es pot mantenir el terme original, utilitzar l’accepció existent en la llengua meta, calcar literalment els significats de les paraules que formen el neologisme o buscar una equivalència de significat.
D’entre tots aquests tipus de neologismes existents, la traducció s’enfronta als estrangerismes en concret des de criteris bastant dispars. En principi s’admet que si el neologisme es troba àmpliament integrat en la llengua meta i els usuaris coneixen i entenen el seu significat, el terme original es pot mantenir (avui tothom sap què és un tsunami o un smartphone). Això no obstant, si aquesta paraula té una accepció existent en la llengua meta, des de les institucions acadèmiques es recomana -implora, a vegades- usar aquesta última (per exemple, basquetbol en lloc de basket). En altres ocasions, s’opta per calcar literalment els significats que tanquen els neologismes i construir amb ells nous vocables en llengua meta, perquè així resulten més fàcils de pronunciar o són igual de curts i senzills que els originals. Per exemple, en català diem gratacel en comptes de skyscraper o ratolí en comptes de mouse. Així mateix, hi ha casos en els quals s’opta per buscar una equivalència de significat que funcioni amb la llengua de destí.
No existeix una única estratègia correcta per traduir estrangerismes. Molts traductors els mantenen en la seva llengua original i altres empren equivalents en la llengua meta. L’important és que el resultat sigui un vocable fluït, precís i de fàcil comprensió.
No sembla haver-hi, doncs, una doctrina massa sòlida que defineixi l’estratègia més adequada per abordar la qüestió. Molts professionals opten per mantenir els estrangerismes en tota la seva extensió, uns altres cerquen equivalències, però la clau radicarà sempre en el fet que resultat sigui una construcció fluïda, sense estridències i de ràpida i fàcil comprensió, sense escatimar per això en precisió ni concisió.
