La traducció: l’art de trobar les paraules adequades

Si, moltes vegades, no ens resulta fàcil trobar les paraules adequades per expressar una idea, un pensament o una emoció en el nostre propi idioma, imagineu-vos-ho en altres! Aquest és el gran repte al qual s’han d’enfrontar els traductors cada dia: «Com puc dir una paraula o expressió determinada en un altre idioma?» «Com puc traslladar el contingut, ja no només d’una oració, sinó d’un text complet a una altra llengua?» I és que, a dir veritat, aquestes dues preguntes no resulten senzilles de respondre, fins i tot pels grans professionals del sector. Us sona la mítica expressió Traduttore, traditore? Aquesta dita italiana, tan summament popular entre els traductors, reflecteix la complexitat que enclouen les dues preguntes anteriors a la perfecció. ’Traductor, traïdor’. En efecte, és impossible traduir un escrit literalment d’un idioma a un altre. Per això, els traductors són, en sentit figurat, uns traïdors del text original amb el qual treballen. Tot i així, aquesta afirmació italiana ofereix una visió massa negativa i simplista de la labor d’un professional lingüístic. El que és cert és que els traductors, més que traïdors, son hermeneutes, ja que són capaços d’analitzar un text amb minuciositat, interpretar-lo de manera correcta i, finalment, traslladar el seu contingut a un altre idioma diferent. Per dur a terme aquesta labor tan important i complexa de traslladar una paraula, expressió, oració o escrit complet d’una llengua a una altra és necessari tenir en compte uns quants aspectes de rellevància vital:

  • La fidelitat de la traducció pel que fa al text original. És fonamental que l’escrit meta transmeti el mateix missatge o contingut que el de partida.
  • La preservació de l’estil original de l’autor en la traducció. Com escriu? Com expressa les seves idees sobre el paper? En poques paraules, és necessari fixar-se en si l’escriptor utilitza, entre altres:
    • Figures retòriques.
    • Oracions molt extenses (estil prolix) o breus (estil telegràfic); simples o compostes o complexes o senzilles, quant a la facilitat per entendre la informació que inclouen.
    • Una sintaxi més enrevessada i complicada, o, per contra, una més accessible i fàcil.
    • Un vocabulari molt formal i culte, o informal o estàndard; molt ric, variat o prolix, o bé senzill i repetitiu.
  • La comprensió. A l’hora de traduir un text, s’ha de pensar en els reptes que presenta. Es pot entendre l’escrit final en el seu conjunt a la perfecció i sense dificultats, a l’igual que tots els termes, modismes i construccions gramaticals que s’hi han utilitzat? No obstant, la comprensió adequada d’un escrit traduït no només depèn de la correcció lingüística de la llengua meta, sinó que hi intervenen uns altres dos factors molt importants:
    1. La cultura. En escriure, solem fer referència a la cultura a la qual pertanyem, és a dir, mencionem referents que coneixem bé. Tot i així, pot ser que els receptors d’un text vinguin d’una cultura diferent o molt diferent de la nostra. En aquests casos, és imprescindible que els traductors adaptin o localitzin aquests referents que els lectors meta desconeixen, perquè no són propis de la seva cultura. Com? Doncs substituint-los per altres de caràcter universal, o bé, específics de la cultura meta. D’aquesta manera es podrà garantir que els receptors entenguin a la perfecció el text traduït a la seva llengua. En l’àmbit de la traducció, aquesta labor d’adaptar un text a la cultura dels seus receptors (una cultura que és diferent a la del text de partida) es coneix amb el nom de localització.
    2. La idiomaticitat. En moltes ocasions, podem observar que una mateixa oració o expressió es pot traduir de forma literal. No obstant, en fer-ho, la construcció resultant no sona natural o idiomàtica a la llengua meta. Per aquesta raó, en aquests casos, es prefereix optar per una traducció menys literal, però que s’ajusti millor a les característiques i a l’ús habitual de l’idioma de destí. D’aquesta manera, en llegir un text, el públic no s’adonarà que es tracta d’una traducció i tampoc no identificarà elements lingüístics que li resultin estranys, fet que resta qualitat, fluïdesa i correcció a un escrit.

Com podeu veure, hi ha múltiples factors que els traductors han de tenir en compte per respondre a les dues preguntes plantejades a l’inici d’aquest article i, en conseqüència, oferir unes traduccions de qualitat. Dit d’una altra manera, unes traduccions professionals que siguin fidels a l’estil i esperit tant de l’autor com del text original, però que, a la vegada, s’adaptin al lector final i siguin lingüísticament correctes. Així que ja sabeu: no trobeu les paraules per a expressar-vos en el vostre propi idioma? Doncs imagineu-vos per un moment com de complex que resulta trobar-les en un altre idioma diferent. Benvinguts al mon del traductor professional!

María Soria
info+msoria@sanscrit.net

Es filóloga inglesa, editora y traductora inglés-español. Apasionada de la escritura, tiene amplios conocimientos en corrección de textos en español y traducción literaria, humanística y jurídica. Ha traducido y autopublicado en Amazon varios relatos breves. En sanscrit, se ocupa del marketing.