Todos sabemos que poner en marcha una empresa no es cosa sencilla. Los trámites administrativos son muchos y en demasiadas ocasiones demasiado farragosos. Sin embargo, una vez superados tenemos vía libre para poder aplicar todo nuestro conocimiento y capacidad para ofrecer el mejor servicio a nuestros clientes.

Pasado el tiempo, establecida una primera cartera de clientes locales y nacionales, vemos que la empresa va tomando forma y se va consolidando. Culminados los primeros retos profesionales atisbamos ya lo que se perfila en el horizonte como el próximo reto a superar: ¿debemos internacionalizarnos?

Nadie se atreve a cuestionar que vivimos en una economía globalizada y que la tecnología ha cambiado la forma de hacer negocios para siempre. En este contexto, mirar hacia fuera no es una opción, es casi una obligación si queremos mantenernos en una posición competitiva. La vieja cultura de mantenerse conservando clientes locales muestra ya vulnerabilidades que la desaconsejan si aspiramos a progresar en nuestra actividad económica.

Llegados a este punto llega la gran pregunta: ¿Cómo lo hacemos? Obviamente cada empresa es un mundo, pero en cuanto a traducciones profesionales se refiere es indispensable tener varios conceptos claros.

En quantes ocasions hem sentit de llavis d'un forà alguna paraula, so o expressió que no només ens resulta estranyament familiar sinó que a més hem entès sense gaire dificultat? Moltes vegades no és només una curiosa coincidència. Poden indicar que estem davant d’interlocutors que parlen llengües intel·ligibles entre elles. Tenim exemples molt clars i propers a la nostra geografia peninsular: no resulta excessivament complicat per a un portuguès entendres amb un asturià, ni un català amb un habitant del Rosselló francès. Si busquem exemples més llunyans ens podem desplaçar a Noruega i ser testimonis de com un visitant danès intercanvia frases comprensibles per a un resident d'Oslo, o comprovar que un polonès i un txec poden no haver de recórrer al comodí de l'anglès per fer-se entendre.

Són les llengües anomenades "mútuament intel·ligibles". I això és així perquè en un moment donat de la seva evolució van compartir arrels comunes. Així, els idiomes que provenen de la mateixa família de llengües (romàniques, germàniques, nòrdiques, eslaves, etc.) reuneixen elements que, sumats a altres variables com el context, l'educació i habilitat dels interlocutors, etc. permeten una comprensió del significat sense haver tingut coneixements previs.

El llançament del nou model de la marca coreana ha desencadenat una onada de facècies, bromes i memes de tot tipus a Galícia. A què és degut? El cas és que "kona", a part de ser una bonica illa hawaiana, també és el nom que s'utilitza a Galícia per a denominar, a nivell vulgar, l'òrgan sexual femení. Una fatalitat publicitària es podria dir.

Canviarà el nom la marca? Probablement ja és massa tard, tots els elements del màrqueting de llançament estan en marxa i el cost segurament és inassequible. Deixant de banda la major o menor eficiència dels canals de comunicació interna de les marques respecte als seus respectius mercats, hem d'assumir que no és gens fàcil comptar amb un exhaustiu coneixement de les peculiaritats idiomàtiques de cada país i cada regió del món. Un camp en el qual hem d'incloure també l'argot, el llenguatge de carrer i els costums idiomàtics de zones concretes.

Esta es una gran novela difícil. Nada en ella es digerible con facilidad. Descubrimos un relato crudo, con referencias históricas terribles y desconocidas en la versión oficial de la Historia contemporánea. Los personajes son supervivientes y ello los ha convertido en seres empáticos al sufrimiento pero también desconfiados que disponen de un plan alternativo en cualquier circunstancia.

Una novel·la policíaca poc habitual donat que un dels eixos narratius i argumentals és una mare desbordada. Diferents veus: policia, narrador, mare amiga de la víctima, ens relaten la història de la desaparició d’una adolescent. És àgil, entretinguda, fàcil de llegir.

Fantàstica novel·la, Faithful Place, que no hem de deixar passar. El policia protagonista és un personatge tant real que en alguns moments se’ns pot fer antipàtic. D’ell en coneixem tots els pensaments i no entenem les reaccions perquè és ple de contradiccions, estirabots i desconfiança.

Entre tonos de gris narra el horror y el sufrimiento lituano de aquellos que fueron deportados a los gulags soviéticos y a los campos de trabajo de Siberia en los años cuarenta. Sin lugar a dudas es una novela triste y desgarradora aunque el relato de Lina es lúcido y maduro.

Es tracta d'una història molt agradable per al tots el públics. S'escapa de la classificació de novel·la juvenil. La raó principal és que l'autora no recorre als vampirs ni al món fantàstic, tampoc es tracta d'una saga amb desenes de personatges ni l'acció és trepidant. El seu encant resideix en tot el contrari, no té grans pretensions.